AVRIL, François, Manuscrits enluminés de la Péninsule Ibérique (Manuscrits Enluminés de la Bibliothèque Nationale), París: Bibliothèque Nationale, 1982.

BOHIGAS, Pere, «La Bíblia a Catalunya», en ídem, Aportació a l’estudi de la literatura catalana (Biblioteca Abat Oliba 23), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1982, pp. 57-76.— Visió de conjunt, de 1287 al segle XX. Publicat primerament en II Congrés Litúrgic de Montserrat, vol. 2, Montserrat, 1967, pp. 125-140.

BOHIGAS, Pere, «Bíblia als Països Catalans», en MOLAS, Joaquim – MASSOT I MUNTANER, Josep (dirs.), Diccionari de la literatura catalana, Barcelona: Eds. 62, 1979, pp. 87-90.

BONET I BALTÀ, Joan, L’Església catalana, de la Il·lustració a la Renaixença (Biblioteca Abat Oliba 34), Barcelona: Abadia de Montserrat, 1984.— Recull d’articles.

CASANELLAS I BASSOLS, Pere, «El Corpus Biblicum Catalanicum: Un antic tresor que finalment comença a ser explotat», Llengua & Literatura (Barcelona) 16 (2005) 517-530.

—, «De la Bíblia Catalana al Corpus Biblicum Catalanicum: un projecte amb gairebé un segle d’història», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya núm. 79 (març 2003) 67-74.

CREMASCOLI, Giuseppe – LEONARDI, Claudio (eds.), La Bibbia nel Medioevo (La Bibbia nella Storia 16), Bolònia: Edizioni Dehoniane, 1996.

FERRER I COSTA, Joan, Set-cents anys de traduccions catalanes de la Bíblia, Girona: Institut de Teologia de Girona (Lliçó inaugural del curs 1992-1993), 1992.— Breu síntesi.

GONZÀLEZ I PASTOR, Joan, «Cronologia de les versions bíbliques catalanes», Presència Evangèlica (Sabadell – Barcelona) núm. 111-112 (juny 1990).— «Amplia i posa al dia la cronologia publicada al núm. 42 de P/E. el 1979 amb motiu de la sortida del Nou Testament Interconfessional.».

LOBRICHON, Guy, La Bible au Moyen Âge, París: Éditions A. et J. Picard, 2003.

POY, Pere, «Introducció a l’estudi històric de la Bíblia en llengua catalana», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya (Tarragona) núm. 82 (desembre 2003) 21-40.

—, «We are not a Country without a Bible: The Catalan Translations of the Holy Scripture through History», Angelicum (Roma) 81 (2004) 891-911.

PUIG I TÀRRECH, Armand, «Les traduccions i els estudis bíblics a Catalunya», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya (Tarragona) núm. 82 (desembre 2003) 9-20.

AVENOZA VERA, Gemma, «Presència de l’Evangeli de Nicodemus en un sermó català del s. XV», en ALEMANY, Rafael – MARTOS, Josep Lluís – MANZANERO, Josep Miquel (eds.), Actes del X Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Alacant, 18-22 de setembre de 2003) (Symposia Philologica 10), vol. 1, Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2005, pp. 321-333.

BARAUT, Cebrià, «Les glosses catalanes del ms. 838 de la Biblioteca de Montserrat», Estudis Universitaris Catalans 24 (1980) [= Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari, vol. 2] 15-31.— Sobre les glosses catalanes del segle XIII escrites entre línies i en els marges d’aquest manuscrit que conté un leccionari de la missa, amb lliçons de l’Antic i del Nou Testament, de la fi del segle XI o inici del XII.

BATLLORI, Miquel, «Un devocionari català del segle XV a Bolonya», en Obra completa, vol. 1: De l’edat mitjana al Renaixement (Biblioteca d’Estudis i Investigacions 18), València: Tres i Quatre, 1993, pp. 199-216.

BERGER, Philippe, «Las lecturas de las capas modestas en la Valencia renacentista», Bulletin Hispanique (Bordeus) 99 (1997) 161-170.— Estudi de 415 biblioteques laiques valencianes; entre 1474 i 1559; 35 contenen la Bíblia completa (24 homes nobles, 6 comerciants, una dona noble, un artesà, un home, una dona).

BERGER, Samuel, La Bible romane au Moyen Âge: Bibles provençales, vaudoises, catalanes, italiennes, castillanes et portugaises, Ginebra: Slatkine, 1977.— Articles reimpresos de Romania vols. 18, 19, 23 i 28. Inclou els dos articles de Paul Meyer publicats en Romania vol. 18.

—, «Nouvelles recherches sur les Bibles provençales et catalanes», Romania (París) 19 (1890) 505-561.— Reimprès en S. BERGER, La Bible romane, pp. 93-151.

BRUGUERA I TALLEDA, Jordi, «La llengua de la Bíblia catalana medieval», en Miscel·lània Joan Veny, vol. 1 (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes 45), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002, pp. 171-209.— Estudi de la llengua dels tres manuscrits de la Bíblia del segle XIV a partir d’una mostra constituïda pels tres primers capítols del Segon llibre dels Reis (= Segon llibre de Samuel).

—, «Peculiaritats lingüístiques de la Bíblia catalana medieval», en MASSOT I MUNTANER, Josep (coord.), Homenatge a Joseph Gulsoy (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes 53), vol. 2, Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, & al., 2007, pp. 5-32.

CAMPS, Guiu, «Cinc-cents anys de la primera edició catalana de la Bíblia», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 3 (1978) 3-16.

CAPELLI, Thomas, «Dominicana Barcinonensia. Assignationes librorum professiones novitiorum (s. XIII-XV)», Archivum Fratrum Praedicatorum (Roma) 37 (1967) 47-118.

CASANELLAS I BASSOLS, Pere, «El Corpus Biblicum Catalanicum i la lexicografia catalana», en MARTÍ, Sadurní (coord.), & al., Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Girona, 8-13 de setembre de 2003), vol. 3 (Biblioteca Abat Oliba 276), Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes – Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007, pp.187-200.— Presentació del projecte del Corpus Biblicum Catalanicum i de l’interès que té per a la lexicografia catalana basant-se en el glossari elaborat per al volum d’Èxode i Levític de la Bíblia del segle XIV.

—, «La influència hebraica en la Bíblia del segle XIV », en Actes del II Congrés per a l’Estudi dels Jueus en Territoris de Llengua Catalana (Barcelona-Cervera, del 25 al 27 d’octubre de 2004), Barcelona: Institut Europeu de la Mediterrània, 2005, pp. 365-374.— Edició molt defectuosa. Publicat de nou en edició totalment corregida en Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 31 (2006) 347-358.

COLL, Josep Maria, «¿Quién és el autor del Saltiri catalán en prosa?», Analecta Sacra Tarraconensia (Barcelona) 20 (1947) 243-248.— Sobre la traducció del Saltiri de fra Romeu Sabruguera.

COURCELLES, Dominique de, «Les bibles en Catalogne à la fin du Moyen Âge ou l’occultation de la lettre sacrée», Revue de l’Histoire des Religions (París) 218 (2001) 65-82.

FOULCHÉ-DELBOSC, Raymond, «La Bible en catalan», en Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana,  Barcelona, 1906 (reimpressió facsímil: Barcelona: Vicens Vives, 1985), pp. 538-540.

FURIÓ VAYÀ, Joan, «La llengua del Nou Testament al manuscrit Marmoutier», en MARTÍ, Sadurní (coord.), & al., Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes Universitat de Girona, 8-13 de setembre de 2003), vol. 3 (Biblioteca Abat Oliba 276), Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes – Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007, pp. 233-245.

—, «Traduir i llegir l’Evangeli en l’edat mitjana», Saó (València) 33, monogràfic núm. 43: Els textos litúrgics en valencià (desembre 2009) 15-21.

FURIÓ CERIOL, Fadrique, Obra completa, vol. 1: El concejo y consejeros del príncipe. Bononia, a cura de Henry Mechoulan i Jordi Pérez Durà (dirs.), València: CNRS – Universitat de València – Ediciones UNESCO – Edicions Alfons el Magnànim – Generalitat Valenciana – Diputació Provincial de València, 1996.

GONZÀLEZ I PASTOR, Joan, «Les caplletres i els colors a les bíblies de l’edat mitjana», Presència Evangèlica (Sabadell – Barcelona) núm. 133-134 (desembre 1992) 17-20.

GUTWIRTH, E., «Religión, historia y las biblias romanceadas», Revista Catalana de Teologia  (Barcelona) 13 (1988) 115-133.

HAEBLER, Konrad, «The Valencian Bible of 1478», Revue Hispanique (Nova York) 21 (1909) 371-387.

IZQUIERDO, Josep, La Bíblia en valencià. De la lecció de la Sagrada Escriptura en llengua vulgar (Sèries Bíblica 2), València: Saó, 1997.— Sobre les versions bíbliques catalanes medievals. Amb bibliografia abundant.

—, «“Emperò piadosament se creu per los feels”: La tradició occitano-catalana medieval de l’apòcrif Evangelium Nicodemi», en BADIA, Lola – SOLER, Albert (eds.), Intel·lectuals i escriptors a la Baixa Edat Mitjana. Treballs del Seminari de Literatura Medieval del Departament de Filologia Catalana (Universitat de Barcelona, 1988-1994), Barcelona: Curial – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994, pp. 17-48.

—, «Sobre l’edició de les traduccions bíbliques catalanes medievals: el cas de la Bíblia valenciana», Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura (Borriana) núm. 8 (1997) 121-132.

LÓPEZ CASAS, Maria Mercè, «Una altra traducció al català de la Carta de Lèntul al Senat de Roma», en Edición y anotación de textos , vol. 1, 1999, pp. 361-370.— Traducció anònima (independent de la inclosa en la versió corellana del Cartoixà) impresa per Amorós a Barcelona el 1524 amb altres versions de textos diversos.

—, «Versions hispàniques de la Carta de Pilat a Tiberi», en FORTUÑO LLORENS, S. – MARTÍNEZ ROMERO, T. (eds.), Actes del VII Congrés de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 22-26 de setembre de 1997) , vol. 2, Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 1999, pp. 303-313.

MASSOT I MUNTANER, Josep, «L’Institut d'Estudis Catalans i l’edició de la Bíblia catalana medieval», Llengua & Literatura (Barcelona) 17 (2006) 217-225.— Publicat amb addicions en Josep MASSOT I MUNTANER, Escriptors i erudits contemporanis. Sisena sèrie, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006, pp. 139-149.

MIQUEL Y PLANAS, Ramon, Estudi histórich y crítich sobre la antiga novela catalana, per servir d’introducció al Novelari catalá dels segles XIV a XVIII, Barcelona, 1912.— Les pàgines 53 a 70 estudien les llegendes bíbliques catalanes. Publicat també en Bibliofilia 1 (1912) cols. 163-188, 209-249, 261-298.

MIRET I SANS, Joaquim, «Addició a la memòria Notes biogràfiques d’en Pere Salvatge i Fr. Romeu Sa Bruguera», en I Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, vol. 2, Barcelona, 1909, pp. 1069-1070.

—, «Notes biogràfiques d’en Pere Salvatge i Fr. Romeu Sa Bruguera, ab mostres de la Bíblia catalana rimada de la XIIIa centuria», en I Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, vol. 1, Barcelona, 1909, pp. 147-171.

—, «El Llibre de Daniel de la Bíblia catalana rimada de Sevilla», Revue Hispanique (Nova York) 36 (1916) 72-134.

MORAN I OCERINJAUREGUI, Josep, «La llengua de la Bíblia del segle XIV: Èxode i Levític», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya (Barcelona – Tarragona) núm. 87 (març 2005) 51-54.— Exposició feta en l’acte de presentació del vol. 3 del CBCat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, el dia 24 de novembre del 2004.

MORREALE, Margarita, «Apuntes bibliográficos para la iniciación al estudio de las traduccions bíblicas medievales en catalán», Analecta Sacra Tarraconensia (Barcelona) 31 (1958) 271-290.

PERARNAU i Espelt, Josep, «Aportació al tema de les traduccions bíbliques catalanes medievals», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 3 (1978) 17-98.

—, «El manuscrit bíblic català de la Colombina de Sevilla», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 23 (1998) 167-193.— Sobre el manuscrit 7-7-6, que conté les Llegendes rimades i la traducció del Saltiri de Romeu Sabruguera.

—, «Noves dades sobre traduccions catalanes de la Bíblia els segles XIV i XV», Arxiu de Textos Catalans Antics (Barcelona) 2 (1983) 349-356.— Sobre un saltiri conservat a la Biblioteca del Vaticà (Reg. lat. 19) i un fragment amb el text de Lc 10,22-40 conservat a l’Arxiu Diocesà de Girona.

PUIG I OLIVER, Jaume de, «Més nous textos catalans antics de la Biblioteca Capitular y Colombina de Sevilla», Arxiu de Textos Catalans Antics (Barcelona) 20 (2001) 453-510.— A les pp. 477-501, descripció del ms. 5-5-26 de la Biblioteca Capitular y Colombina de Sevilla, que conté, entre altres textos, el Compendi historial o Gènesi de Scriptura (ff. 11r-57v), i els següents textos bíblics segons la versió de la Bíblia del segle XIV: 3Re 5,10 - 4Re 25,29 (ff. 58r-72v) i 1Par 1,1-2Par 11,1 (ff. 73r-85v).

—, «Sobre el nou fragment de la traducció medieval de la Bíblia en català de la Biblioteca Capitular y Colombina de Sevilla (III Reg. V, 10 – IV Reg. XXV, 24 i I Par. I, 1 – II Par. XI, 1)», Arxiu de Textos Catalans Antics (Barcelona) 21 (2002) 623-644.— Edita en columnes paral·leles el text 4Re 23,27-25,24 segons la Vulgata, la versió descoberta per Escartí en un manuscrit de l’Arxiu del Regne de València, la versió del ms. de la Biblioteca Capitular y Colombina de Sevilla, i els manuscrits Peiresc, Colbert i Egerton. De la comparació de les cinc versions catalanes amb la Vulgata i entre elles, en conclou principalment (1) que les cinc pertanyen a la mateixa traducció de la Vulgata, la Bíblia del segle XIV, (2) que la versió del ms. de Sevilla deu representar el testimoni més antic d’aquesta traducció, i (3) que la versió del ms. de València és la més fidel a la Vulgata.

PUIG I TÀRRECH, Armand, La Bíblia a Catalunya, València i les Illes fins al segle XV. Lliçó inaugural curs 1997/98, Tarragona: Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, Arquebisbat de Tarragona, 1997.— Estat de la qüestió, ampliat posteriorment en PUIG I TÀRRECH, Les traduccions catalanes medievals.

—, «Les traduccions catalanes medievals de la Bíblia», en El text: lectures i història (Scripta Biblica 3), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Associació Bíblica de Catalunya, 2001, pp. 107-231.— Revisió i ampliació de PUIG I TÀRRECH, La Bíblia a Catalunya.

RIERA I SANS, Jaume, El siddur en català dels conversos jueus (s. XV), Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1993.

—, «Oracions en català dels conversos jueus. Notes bibliogràfiques i textos», Anuario de Filología (Barcelona) 1 (1975) 345-367.

—, «Un recull d’oracions en català dels conversos jueus (segle XV)», Estudis Romànics (Barcelona) 16 (1971-1975) 49-97.

RUBIÓ I BALAGUER, Jordi, «Traduccions de la Bíblia», en ídem, Història de la literatura catalana, I (Obres de Jordi Rubió i Balaguer 1, Biblioteca Abat Oliba 35), Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984, pp. 372-375.

RUBIÓ Y LLUCH, A. – MASSÓ Y TORRENTS, J., «Informe proposant la publicació del text antich de la Biblia Catalana», Institut d’Estudis Catalans. Anuari (Barcelona) 2 (1908) 28-29.

SANCHIS GUARNER, Manuel, «Identificació de nous fragments de la Bíblia valenciana», Revista Valenciana de Filologia 6 (1959-1962) 241-244.

TRAMOYERES BLASCO, Luis, «La Biblia valenciana de Bonifacio Ferrer», Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos (Madrid) 21 (1909) 234-248.

UKAS, Catherine, «New research on the Bíblia rimada: The apocryphal legends», en BOEHNE, Patricia – MASSOT I MUNTANER, Josep – SMITH Nathaniel B. (eds.), Actes del Tercer Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-amèrica (Toronto, 1982). Estudis en honor de Josep Roca-Pons (Biblioteca Abat Oliba 30), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983, pp. 123-138.

VENTURA, Jordi, La Bíblia valenciana. Recuperació de la història d’un incunable en català (Biblioteca Torres Amat 12), Barcelona: Curial, 1993.— Edita el saltiri de la Bíblia valenciana (imprès originàriament com a llibre solt a Barcelona l’any 1480), després d’un estudi sobre la història de la Bíblia valenciana.

VILAR I COSTA, Joan, «La Bíblia catalana antiga: Les citacions bíbliques en la Quaresma de sant Vicent Ferrer predicada a València l’any 1413», Ciutat (Manresa) 3, núm. 16 (1928) 77-82; 3, núm. 19 (1928) 108-114.

WITTLIN, Curt, «Observacions sobre el Psalteri de Joan Roís de Corella i d’altres traduccions dels Salms», en BOVER I FONT, August – MARTÍ-OLIVELLA, Jaume – NEWMAN, Mary Ann (eds.), Miscel·lània Jordi Carbonell (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes 22), vol. 1, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991, pp. 27-59.— Reeditat en Curt WITTLIN, De la traducció literal a la creació literària (Biblioteca Sanchis Guarner 34), València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.

—, «El “Psaltiri” del 1480 i altres restes de la “Bíblia valenciana” dels cartoixans de Portaceli», en BOVER I FONT, August – MARTÍ-OLIVELLA, Jaume – NEWMAN, Mary Ann (eds.), Actes del Setè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Berkeley, 1993) (Biblioteca Abat Oliba 165), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996, pp. 287-301.

DELCOR, Maties, «Un manuscrit hébraïque inédit des quatre évangiles conservé a la Bibliothèque Vaticane (Hebr.100)», Anuario de Filología (Barcelona) 7 (1981) 201-219.— Estudi del text hebreu a partir sobretot de la transcripció del capítol 10 de l’Evangeli segons Mateu. L’autor en conclou que el text està traduït del català per un jueu, que la versió no coincideix amb cap de les versions hebrees dels evangelis conegudes fins ara, i que és de qualitat dolenta.

GAREL, Michel, D’une main forte: Manuscrits hébreux des collections françaises, París: Seuil – Bibliothèque Nationale, 1991.

GARSHOVITZ, L., «Shem Tob ben Isaac ben Shaprut’s Gospel of Matthew», en The Frank Talmage Memorial, vol. 1, Haifa, 1993.

GOLD, Leonard Singer (ed.), A sign and a witness: 2,000 years of Hebrew books and illuminated manuscripts, Nova York: The New York Public Library, Oxford: Oxford University Press, 1988.

HORBURY, William, «The Hebrew text of Matthew in Shem Tob ibn Shaprut’s Eben Bohan», en DAVIES, William David – ALLISON, Dale C., A critical and exegetical commentary on the gospel according to Saint Matthew (The International Critical Commentary of the Holy Scriptures of the Old and New Testaments), vol. 1: Introduction and commentary on Matthew 1-VII, Edimburg: T. & T. Clark, 1988, pp. 729-740.

NARKISS, Bezalel, Hebrew illuminated manuscripts in the British Isles: A Catalogue raisonné, Vol.1: The Spanish and Portuguese manuscripts (Part one: Text. Part two: Plates), Preface by John Pope-Hennessy, Londres: Oxford University Press, British Academy – Jerusalem: Israel Academy of Sciences and Humanities, 1982.

NICLÓS ALBARRACÍN, Josep Vicent, «L’Évangile en hébreu de Shem Tob ibn Shaprut: Une traduction d’origine judéo-catalane due à un converti, replacée dans son Sitz im Leben», Revue Biblique (Jerusalem) 106 (1999) 358-407.

—, Profiat Durán. Cinco cuestiones debatidas de polémica (España Judía, Serie II: Autores Judíos de Cataluña, Polémica Judeocristiana), edició crítica bilingüe amb anotacions de Carlos del Valle Rodríguez, Madrid: Aben Ezra Ediciones, 1999.— Edició crítica a partir de dotze manuscrits dels segles XVI-XVII.

PETERSEN, W. L., «The Vorlage of Shem-Tob’s ‘Hebrew Matthew’», New Testament Studies 44 (1998) 490-512.

PROVERBIO, Delio Vania, «Vangeli. Ebraico», en D’AIUTO, Francesco – MORELLO, Giovanni – PIAZZONI, Ambrogio M., I Vangeli dei Popoli. La Parola e l’immagine del Cristo nelle culture e nella storia, Ciutat del Vaticà (Roma): Biblioteca Apostolica Vaticana – Edizioni Rinnovamento nello Spirito Santo, 2000, pp. 372-374.— Sobre el manuscrit Vat. ebr. 100 de la Biblioteca Vaticana.

ROTH, Cecil, «Illuminated manuscripts, Hebrew», en Encyclopaedia Judaica, vol. 8, Jerusalem: Encyclopaedia Judaica, 1971 (2a impr. 1973), col. 1257-1288.

SED-RAJNA, Gabrielle, L’art juif: Orient et occident, Introducció de Bezalel Narkiss, París: Arts et Métiers Graphiques, 1975.

SIRAT, C. – BEIT-ARIÉ, M., Manuscrits médiévaux en caractères hébraïques portants des indications de date jusqu’à 1540, 1, Jerusalem – París, 1972.

BERGER, Philippe, «Las lecturas de las capas modestas en la Valencia renacentista», Bulletin Hispanique (Bordeus) 99 (1997) 161-170.— Estudi de 415 biblioteques laiques valencianes; entre 1474 i 1559; 35 contenen la Bíblia completa (24 homes nobles, 6 comerciants, una dona noble, un artesà, un home, una dona).

BONET I BALTÀ, Joan, «La Bíblia en llengua vulgar en els Països Catalans després de l’autorització emesa per la Inquisició», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 4 (1979) 167-212.— Publicat posteriorment en Joan BONET I BALTÀ, L’Església catalana, de la Il·lustració a la Renaixença, Barcelona: PAM, 1984, pp. 385-440.

ESCARTÍ I SORIANO, Vicent J., «Un desconegut valencià del XVIII, traductor dels evangelis», Saó (València),  novembre 2002, p. 7.

MELCHOR, Vicent de, «Una traducció en català valencià dels evangelis, a Oxford, del segle XVIII», Quaderns. Revista de Traducció (Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona) 5 (2000) 55-68.

BONET I BALTÀ, Joan, «La Bíblia en llengua vulgar en els Països Catalans després de l’autorització emesa per la Inquisició», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 4 (1979) 167-212.— Publicat posteriorment en Joan BONET I BALTÀ, L’Església catalana, de la Il·lustració a la Renaixença, Barcelona: PAM, 1984, pp. 385-440.

LÓPEZ CASAS, Maria Mercè, «Materials per a Bibliografia de textos catalans antics ( BITECA): El manuscrit XII de la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll», Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Madrid – Barcelona) fasc. 10 (1996) 361-376.— Els ms. de Ripoll conté una paràfrasi en vers dels salms penitencials.

BARRASS, Tine, «The language of J. M. Prat’s Catalan New Testament», Estudis Romànics (Barcelona) 13 (1963-1968) [= Estudis de Lingüística i Filologia Catalanes dedicats a la memòria de Pompeu Fabra en el centenari de la seva naixença, vol. 2] 317-347.— És part de la seva tesi.

—, «The Catalan New Testament and the British and Foreign Bible Society. 1820-1888», tesi doctoral inèdita presentada al Girton College (Cambridge), dipositada a la Cambridge University Library, on es pot consultar (no se’n poden fer reproduccions sense permís dels hereus de l’autora).— Sobre el Nou Testament traduït per Josep Melcior Prat i Colom (Solà) i publicat, en primera edició, a Londres l’any 1832. Des de l’any 2007 es poden consultar fotocòpies d’aquesta tesi a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, on foren dipositades per l’Associació Bíblica de Catalunya amb autorització del germà i hereu de l’autora, Sr. Coos J.L. de Vries.

BONET I BALTÀ, Joan, «La Renaixença que no ens deixà la Bíblia catalana en publicà fraccions escollides», Estudis Universitaris Catalans (Barcelona) 27 (1992) [= Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença (18-22 de desembre de 1984), vol. 1] 299-316.

—, «La Bíblia en llengua vulgar en els Països Catalans després de l’autorització emesa per la Inquisició», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 4 (1979) 167-212.— Publicat posteriorment en Joan BONET I BALTÀ, L’Església catalana, de la Il·lustració a la Renaixença, Barcelona: PAM, 1984, pp. 385-440.

CASANELLAS I BASSOLS, Pere, «Josep Melcior Prat i Solà en el cent cinquanté aniversari de la seva mort», Revista de Catalunya (Barcelona) 208 (juliol-agost 2005) 3-8.

CASANOVA, Manuel Enrique, Elogio fúnebre del ilustre señor D. José Melchor Prat, [...] leído en la Sociedad Económica del 2 de febrero de 1856, Barcelona, 1856.

CORTÈS, Àngel, «“Lo Nou Testament” de Josep Melcior Prat i Colom», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya núm. 21 (1982) 14-15.— Breu resum sobre la gestió i publicació de Lo Nou Testament, amb algunes inexactituds (p. ex., nota 1: «Aquest [Josep Melcior Prat i Colom] és el pseudònim amb què es publicà la traducció. El nom autèntic del polític català és Josep Melcior Prat i Solà»; en realitat, les quatre edicions del volum es van publicar anònimes).

FUSTER, Joan, Llibres i problemes del Renaixement (Biblioteca Manuel Sanchis Guarner), Barcelona: Institut de Filologia Valenciana – Abadia de Montserrat, 1989.

GILI, Joan, «A l’entorn del Nou Testament en català imprès a Londres l’any 1832», Bulletin of Spanish Studies 20 (1943) 243-246.

JARDÍ, Enric, «El cas del Nou Testament», en Antoni Puigblanch: Els precedents de la Renaixença (Biblioteca Biogràfica Catalana 22), Barcelona: Aedos, 1960, pp. 195-208.

PAREDES I BAULIDA, Maria, Antoni Febrer i Cardona, un humanista il·lustrat a Menorca: 1761-1841 (Textos i Estudis de Cultura Catalana 49), Barcelona: Curial, 1996.— Pp. 311-330: bibliografia. Antoni Febrer i Cardona és l’autor d’unes traduccions inèdites del llibre dels Salms i de diversos càntics de l’Antic Testament i del Nou Testament.

—, «Notes sobre una versió literària dels Salms feta a Menorca el 1840», en Miscel·lània Jordi Carbonell (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes 23), vol. 2, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991, pp. 45-85.

—, «La recuperació d’una figura cabdal de la Il·lustració menorquina: Antoni Febrer i Cardona (1761-1841)», Llengua & Literatura (Barcelona) 6 (1994-1995) 483-490.

PUIG I TÀRRECH, Armand, «Dues traduccions catalanes dels Psalms en el segle XIX», en FERRANDO, Antoni (ed.), Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, vol. 8: Àrea 7. Història de la llengua, València: Institut de Filologia Valenciana, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989, pp. 693-698.

—, «Tomàs Sucona, primer traductor modern dels Salms al català», Revista Catalana de Teologia 20 (1995) 277-292.

—, «Les traduccions bíbliques catalanes en el segle XIX», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 12 (1987) 97-116.

RUBIÓ I BALAGUER, Jordi, Il·lustració i Renaixença, pròleg de Joaquim Molas (Obres de Jordi Rubió i Balaguer 7, Biblioteca Abat Oliba 70), Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989.

—, «La traducció al català del Nou Testament», en ídem, Història de la literatura catalana, III (Obres de Jordi Rubió i Balaguer 5, Biblioteca Abat Oliba 51), Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986, pp. 328-331.

SERRALLONGA, Segimon, «El Càntic dels Càntics de Verdaguer», Anuari Verdaguer (Vic) 9 (1995-1996) 89-113.

AVENOZA, Gemma, La biblia de Ajuda y la «Megil·lat Antiochus» en romance (Biblioteca de Filología Hispánica 25), Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2001.

BERGER, Samuel, La Bible romane au Moyen Âge: Bibles provençales, vaudoises, catalanes, italiennes, castillanes et portugaises, Ginebra: Slatkine, 1977.— Articles reimpresos de Romania vols. 18, 19, 23 i 28. Inclou els dos articles de Paul Meyer publicats en Romania vol. 18.

—, La Bible française au Moyen Âge. Étude sur les plus anciennes versions de la Bible écrites en prose de langue d’oïl, París, 1884 (reimprès Ginebra: Slatkine Reprints, 1967).

—, «La Bible italienne au Moyen Âge», Romania (París) 23 (1894) 358-431.— Reimprès en S. BERGER, La Bible romane, pp. 154-227.

—, «Les Bibles castillanes», Romania (París) 28 (1899) 360-408, 508-567, amb un apèndix titulat «Appendice: Note sur les Bibles portugaises», a cura de C. Michaëlis de Vasconcellos – S. Berger.— Reimprès en S. BERGER, La Bible romane, pp. 229-339.

—, «Les bibles provençales et vaudoises», Romania (París) 18 (1889) 353-422.— Reimprès en S. BERGER, La Bible romane, pp. 5-76.

—, «Nouvelles recherches sur les Bibles provençales et catalanes», Romania (París) 19 (1890) 505-561.— Reimprès en S. BERGER, La Bible romane, pp. 903-151.

BOGAERT, Pierre-Maurice, Les Bibles en français. Histoire illustrée du Moyen Âge à nous jours, Turnhout: Brepols, 1991.

—, «Un emprunt au judaïsme dans la tradition médiévale de l’histoire de Judith en langue d’oïl», Revue Théologique de Louvain (Louvain-la-Neuve) 31 (2000) 344-361.

D’ADDEZIO, A., «Una Bibbia spagnola nella Biblioteca di Brera», Aevum (Milà) 72 (1998) 439-446.

LEONARDI, Lino (ed.), La Bibbia in italiano tra Medioevo e Rinascimiento = La Bible italienne au Moyen Âge et à la Renaissance. Atti del Convegno di Studi Promosso della Fondazione Ezio Franceschini e dall’École Française de Rome (Firenze, Certosa del Galluzzo, 8-9 novembre 1996) (Millennio Medievale, Agiografia e Bibbia in Lingua, 10), Florència: SISMEL, Edizioni del Galluzzo, 1998.

MEYER, Paul, «Fragment d’une version provençale inconnue du Nouveau Testament», Romania (París) 18 (1889) 430-438.— Reimprès en S. BERGER, La Bible romane, pp. 84-92.

—, «Recherches linguistiques sur l’origine des versions provençales du Nouveau Testament», Romania (París) 18 (1889) 423-429.— Reimprès en S. BERGER, La Bible romane, pp. 77-83.

SNEDDON, Clive R., «The origins of the Old French Bible: The significance of Paris, BN, MS fr. 899», Studi Francesi 43, fasc. 1 = núm. 127 (gener-abril 1999) 1-13.

AVRIL, François, Manuscrits enluminés de la Péninsule Ibérique (Manuscrits Enluminés de la Bibliothèque Nationale), París: Bibliothèque Nationale, 1982.

AYUSO MARAZUELA, Teófilo, «Los elementos extrabíblicos de la Vulgata», Estudios Bíblicos (Madrid) 2 (1943) 133-187.

BERGER, Samuel, Histoire de la Vulgate pendant les premiers siècles du Moyen Âge, París, 1893 (Reimpressió: Hildesheim – Nova York: Georg Olms, 1976).

—, Les préfaces jointes aux livres de la Bible dans les manuscrits de la Vulgate. Mémoire posthume de M. —. Extrait des mémoires présentés par divers savants à l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, I^re série, tome XI, II^e partie, París: Imprimerie Nationale – Librairie C. Klincksieck, 1902.

BOVER, José Mª., «La Vulgata en España», Estudios Bíblicos (Madrid) 1 (1941-1942) 11-40, 167-185.

BRUYNE, Donatien de, «Étude sur les origines de la Vulgate en Espagne», Revue Bénédictine (Maredsous) 21 (1914) 373-401.

—, Préfaces de la Bible latine, Namur, 1920.

—, Sommaires, divisions et rubriques de la Bible latine, Namur, 1914.

DENIFLE, H., «Handschriften der Bible-Correctorien des 13. Jahrhunderts», Archiv für Literatur- und Kirchengeschichte (Berlín) 4 (1888) 263-311, 471-601.

Escrits dels bisbes catalans del primer mil·lenni (Clàssics del Cristianisme 27), introd. d’Antoni Pladevall, trad. de Jaume Fàbregas i Josep Amengual, Barcelona: Edicions Proa, 1992.

GROS, Miquel dels Sants, «Fragments de bíblies llatines del Museu Episcopal de Vic», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 3 (1978) 153-171.— Des de final del segle IX a mitjan segle XIV.

LIGHT, Laura, «Versions et révisions du texte biblique», en RICHÉ, Pierre – LOBRICHON, Guy (eds.), Le Moyen Âge et la Bible (Bible de Tous les Temps 4), París: Beauchesne, 1984, pp. 55-93.— Bibliografia pp. [621]-630.

LOBRICHON, Guy, La Bible au Moyen Âge, París: Éditions A. et J. Picard, 2003.

MOREY, James H., «Peter Comestor, Biblical paraphrase, and the medieval popular Bible», Speculum: A Journal of Medieval Studies (Massachusetts) 68 (1993) 6-35.

MUNDÓ, Anscari M., Les bíblies de Ripoll: Estudi dels mss. Vaticà, lat. 5729 i París, BNF, lat. 6 (Studia e Testi 408), Vaticà: Editrice Vaticana, 2002.

—, «El Commicus palimpsest París lat. 2269. Amb notes sobre litúrgia i manuscrits visigòtics a Septimània i Catalunya», en Liturgica 1. Cardinali I. A. Schuster in memoriam (Scripta et Documenta 7), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1956, pp. 151-278.

—, «La cultura artística escrita», en PLADEVALL I FONT, Antoni (dir.), Catalunya romànica, vol. 1: Introducció a l’estudi de l’art romànic català, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, pp. 133-162.

—, «Darrers estudis entorn de les bíblies de Ripoll», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (Barcelona) 8 (1997) 9-15.

PUIG I TÀRRECH, Armand, «La Bíblia llatina en els països de llengua catalana fins al segle XIII», Revista Catalana de Teologia (Barcelona) 28 (2003) 103-134.

PUJOL I TUBAU, Pere, «El manuscrit de la Vulgata de la catedral d’Urgell», Butlletí de la Biblioteca de Catalunya (Barcelona) 6 (1923) 98-145.

QUENTIN, Henri, Mémoire sur l’établissement du texte de la Vulgate. 1^ère partie: Octateuque (Collectanea Biblica Latina 6), Roma: Desclée et C^ie, París: J. Gabalda, 1922.

SASTRE PORTELLA, Josep, La Carta de Sever de Menorca. Anàlisi de les principals citacions bíbliques, Maó: Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Educació i Cultura, 2000.

STEGMÜLLER, Fredericus, Repertorium Biblicum Medii Aevi, Madrid: C.S.I.C., 1950-1980, 11 vols.

ARAMON I SERRA, Ramon, «Dos textos versificats en català de la carta tramesa del cel», Estudis Universitaris Catalans (Barcelona) 14 (1929) 279-298.— Introducció  sobre l’Epístola de Jesucrist o Carta tramesa del cel i cinc manuscrits catalans que la contenen (BNP, ms. esp. 486, ff. 307-309v; Franciscans de Vic, ms. C23, ff. 79v-82 i 82v-85v; BUB, ms. 151 (olim 21-4-1), ff. 270-278; BC, ms. 732, ff. 2-11; BC, ms. 451, ff. 88v-95v) i edició en columnes paral·leles dels dos manuscrits últims, en què el text és versificat.

BARAUT, Cebrià, «Un fragment de la versió catalana de la Postilla super Psalmos de Nicolau de Lira», en DÍAZ, Romuald M. (ed.), Miscellánea biblica B. Ubach, Montserrat, 1953, pp. 279-286.— Sobre el ms. 159 de Ripoll, del segle XIV, que, sota l’epígraf Opus Nicolay de Lira, conté uns fragments catalans de l’exposició del salm 118 (= 119). El text català que és editat (folis 83r-86v) comprèn el text dels setze primers versos (i la resta, folis 87r-108r, el text original llatí).

BOHIGAS, Pere, «Dos fragments catalans dels Evangelis, restes de la traducció de la Bíblia de Bonifaci Ferrer», en ídem, Aportació a l’estudi de la literatura catalana (Biblioteca Abat Oliba 23), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1982, pp. 77-93.— Edició de dos fulls fragmentaris dels evangelis de Marc (14,5-15,15, amb llacunes) i de Lluc (2,16-29; 3,30-38; 4,1-2), descoberts per Fèlix Torres Amat, i posterior confrontació amb els altres manuscrits existents. La conclusió és que aquests fragments contenen la versió de la Bíblia del segle XV o Bíblia valenciana, atribuïda a Bonifaci Ferrer. Publicat primerament en Saggi e ricerche in memoria di Ettore Li Gotti, vol. 1, Palerm, 1962.

Cant dels cants, transcripció de Raymond Foulché-Delbosc, Barcelona: Serra germans e Russell, 1906.— Transcripció dels folis 305v-308r del ms. Peiresc (París, Bibliothèque Nationale de France, ms. esp. 3).

CODINA I FORMOSA, Joan-Baptista, «Fragmentos de los libros de los Macabeos en lengua catalana», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (Barcelona) 8 (1916) 361-372.— Publica el manuscrit català del segle XV que conté el text, basat en els llibres dels Macabeus, editat posteriorment per Jaume Riera i Sans amb el títol més apropiat de «Història del malvat rei Antíocus» (Barcelona: Edicions del Mall, 1981).

COLÓN, Germà, Llibre d’hores (Els Nostres Clàssics A-87), Barcelona: Barcino, 1969.

COROMINES, Joan, «Les Llegendes Rimades de la Bíblia de Sevilla», en ídem, Lleures i converses d’un filòleg (El Pi de les Tres Branques 2-3), Barcelona: Club Editor, ²1974, pp. 217-245.— Publicat primerament en anglès en la Hispanic Review (Filadèlfia), 27, 361-383.

COSTA CATALA, Joan, Els salms de la Biblia de Paris i el salteri de la seu de Valencia (Estudi comparatiu i transcripcio) (Serie Filológica 15), València: Real Academia de Cultura Valenciana, Aula de Humanidades y Ciencias, 1995.

—, Nou Testament (Ms. Marmoutier, s. XIV), València, 2002, 2 vols.— Vol. 1: introducció i transcripció del Nou Testament. Vol. 2: facsímil del Nou Testament (no dels altres dos textos que conté el ms.).

DANIEL DE MOLINS DE REI, «Notes sobre la “Lletra caiguda del cel”. Les versions catalanes en prosa», Estudis Franciscans (Barcelona) 43 (1931) 53-94.— Estudi sobre la Lletra caiguda del cel o Epístola de Jesucrist: contingut, origen, difusió a Occident i a Orient, versions catalanes (onze en total: nou de medievals, set en prosa i dues rimades; dues del segle XIX). Edició en columnes paral·leles de cinc de les set versions catalanes medievals en prosa i del text llatí que és a la base d’aquestes versions; una altra versió catalana medieval és editada separadament perquè no té relació amb el mateix text llatí; la setena versió no és editada perquè ofereix poques variants respecte a algunes de les editades.

ESCARTÍ I SORIANO, Vicent Josep, «Un fragment de Bíblia catalana a l’Arxiu del Regne de València», Arxiu de Textos Catalans Antics (Barcelona) 10 (1991) 261-273.— Estudi i transcripció d’un full de pergamí que conté el text català de 4Re 23,27-25,24, segons la mateixa versió de La Bíblia del segle XIV.

GUDIOL I CUNILL, Josep, Una antiga traducció catalana dels quatre evangelis (Còdex del Palau), transcripció precedida d’una introducció, Vic: Fulla Dominical, 1911.

IZQUIERDO, Josep, «Els llibres neotestamentaris a la Bíblia Rimada e en Romans de la BCC de Sevilla, ms 7-7-6», tesi doctoral inèdita presentada a la Universitat de València, València, 1995.

MARÍN , Tomàs, «Fragmento de un libro de horas romanceado (Siglo XIV)», Hispania Sacra (Barcelona – Madrid) 9 (1956) 175-179.— Estudi i transcripció de dos folis conservats a la Biblioteca Capitular de Tarazona, que contenen una petitat part de l’ofici de la Mare de Déu en català (final de sexta i inici de nona) i, per tant, el salm 128 (= 129) sencer.

MARTÍ, Sadurní, «Innocenci III, Exposició dels salms penitencials», tesi doctoral inèdita presentada a la Universitat de Girona.— Edició de la traducció catalana de l’Exposició, que ens ha arribat en un únic manuscrit, de la fi del segle XIV o inici del XV (Barcelona, Biblioteca Universitària, ms. 70).

MOLINÉ I BRASÉS, Ernest, «Llegendes rimades de la Bíblia de Sevilla», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (Barcelona) 5 (1909-1910) 394-411.— Publica per primer cop el text complet de les Llegendes rimades.

—, «Passió, mort, resurrecció i aparicions de N. S. Jesucrist», Estudis Universitaris Catalans (Barcelona) 3 (1909) 65-74, 155-159, 260-264, 349-351, 459-463, 542-546; 4 (1910) 9-109, 499-508.— Publica el text del ms. 1029 de la Biblioteca Universitària de Barcelona.

RIERA I SANS, Jaume, Història del malvat rei Antíocus, Barcelona: Eds. del Mall, 1981.

—, «Paraules del rey Salamó: Versió fragmentària del llibre dels Proverbis, del segle XIV», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (Barcelona) 49 (2003-2004) 141-169.— Estudi i transcripció de la versió catalana del llibre dels Proverbis continguda en el ms. esp. 353 de la Bibliothèque Nationale de France, de París (Prov 1,1–6,34), i en el ms. 921 de la Biblioteca Nacional Española, de Madrid (Prov 1,1-3,26).

ROÍS DE CORELLA, Joan, Psalteri (Biblioteca Serra d’Or 52), introd., transcripció i actualització a cura de Joan A. López i Quiles – Vicent Ribes i Palmero, Barcelona: Publicacons de l’Abadia de Montserrat, 1985.

SERRA, Guillem, Compendi historial de la Bíblia, que ab lo títol de Gènesi de Scriptura trelladà del provençal a la llengua catalana mossèn Guillem Serra, en l’any M CCCC LI y ara ha fet estampar per primera vegada en Miquel Victorià Amer, a cura de Miquel Victorià Amer, Barcelona, 1873.

UKAS, Catherine, «The Bible Rimada de Sevilla. A Critical Edition», tesi inèdita presentada a la Unversitat de Toronto per a l’obtenció del doctorat en filosofia, Toronto.— Edició crítica d’una tercera part de la Bíblia rimada, fins al Quart llibre dels Reis.

VENTURA, Jordi, La Bíblia valenciana. Recuperació de la història d’un incunable en català (Biblioteca Torres Amat 12), Barcelona: Curial, 1993.— Edita el saltiri de la Bíblia valenciana, imprès a Barcelona l’any 1480, després d’un estudi sobre la història de la Bíblia valenciana.

VILLANUEVA, Joaquín Lorenzo, De la lección de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares, València: Oficina de D. Benito Monfort, 1791.— En l’apèndix II transcriu els següents fragments de versions bíbliques catalanes medievals: I. Dn 10,20 (no sencer); 11 (falta part del v. 11 i part del 12, part del 25 i principi del 26, final del 39 i part del 40); 12; 13 (falten els vv. 9-11 i part del 12, mig v. 17, tot el v. 18 i inici del 19, final del 48, el 49, el 50 i part del 51, part del 65) (pp. CXVII-CXXII). II. 1Ma 10,50-11,34 (darrer verset no sencer) (pp. CXXII-CXXIV). III. Ac 23,26-26,4 (darrer verset no sencer) (pp. CXXV-CXXVII). IV. Pròleg de sant Jeroni sobre l’Ap + Ap 3,17-6,4; 12,3-5.11-13; 13,2-4 (vv. 2 i 4 incomplets); 14; 15 (li falta part darrer verset = 8) (pp. CXXVII-CXXXII). V. Darrer foli de la Bíblia Valenciana, atribuïda a Bonifaci Ferrer (pp. CXXXII-CXXXV).

HOWARD, George, Hebrew Gospel of Matthew, Macon, Ga.: Mercer University Press, 1995.—  Text hebreu i traducció. És una edició revisada de The Gospel of Matthew according to a primitive Hebrew text, Macon, Ga.: Mercer Univ. Press,  Louvain: Peeters, 1987.

PROFIAT DURAN, The polemical writings of Profiat Duran «The reproach of the Gentiles» and «Be not like unto thy fathers» [en hebreu: Kiteve polmos le-Profiat Duran «Kelimmat ha-goyyim» we-’iggeret «Al tehi ka-’avoteka», a cura de Frank Talmage, Jerusalem: The Hebrew University – The Zalman Shazar Center, 1981.— Kelimmat ha-goyyim ocupa les pp. 1-69.

CONQUES, Jeroni de, Llibre de Job. Versió del segle XVI, a cura de J. Riera i Sans, Barcelona: Curial, 1976.

Lo Nou Testament, trad. de Josep Melcior Prat i Colom (Solà), edició facsímil de la primera edició de Londres 1832 [el cos de l’obra és en realitat reproducció de la tercera edició, de 1836], textos introductoris d’Àngel Cortès – Joan Gonzàlez Pastor – Benjamí Planes, Barcelona: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya, ⁵1989.

«Les quatre passions», trad. de Jacint Verdaguer, en VERDAGUER, Jacint, Obres completes (Biblioteca Perenne 1), Barcelona: Selecta, ⁵1974, pp. 1469-1482.— En la primera edició, de 1943, només hi ha la «Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan» (pp. 1408-1411).

VERDAGUER, Jacint, «Las cuatro pasiones traducidas por Verdaguer», a cura de Martí de Riquer, Mediteráneo (València) núms. 9-11 (1945) 23-44.

VERDAGUER, Jacint, Obres completes (Biblioteca Selecta 1), Barcelona: Selecta, 1943.

CLÉDAT, L., Le Nouveau Testament traduit au XIII^e siècle en langue provençale suivi d’un rituel cathare. Reproduction photolithographique du manuscrit de Lyon, publié avec une nouvelle édition du rituel par – (Bibliothèque de la Faculté des Lettres de Lyon 4), París, 1887 (Reimpressió: Ginebra: Slatkine Reprints, 1968).— Edició facsímil, sense estudi, del següent manuscrit: Lió, Académie des Sciences, Belles-Lettres et Arts, ms. nº 36, del s. XIII.

HARRIS, M. Roy, The Occitan translations of John XII and XII-XVII from a fouteenth-century Franciscan codex (Assisi, Chiesa Nuova MS. 9 (Transactions of the American Philosophical Society vol. 74, 4, 1985), Philadelphia: The American Philosophical Society, 1985.

ABEELE, L. van den, Le livre de Judit dans la Bible française du XIII^e siècle, Gant, 1964.— Edició crítica inèdita.

QUEREUIL, Michel, La Bible française du XIII^e siècle. Édition critique de la Genèse (Publications Romanes et Françaises 183), Ginebra: Librairie Droz, 1988.

SNEDDON, C. R., «A critical edition of the four Gospels in the thirteenth-century old french translation of the Bible», tesi doctoral inèdita presentada a St. Edmund Hall, Trinity Term, Oxford, 2 vols.— Reproduccions disponibles per mitjà del British Thesis Service, British Library, Boston Spa, Wetherby.

VERCRUYSSE, L., Le livre de Tobit. Édition critique du manuscrit français 899 de la Bibliothèque Nationale de Paris, Gant: Inèdit, 1955.

Biblia latina cum glossa ordinaria, reimpressió facsímil de l’editio princeps d’Adolph Rusch de Strassburg 1480/1481, introd. a cura de Karlfried Froehlich – Margaret T. Gibson, Turnhout: Brepols, 1992, 4 vols.— Aquesta edició recull la glossa ordinària tal com la coneixien els lectors medievals i cal preferir-la a la de Walafrid Strabus, publicada en J. P. MIGNE, Patrologiae Cursus Completus, Series Secunda [Latina], 113-114.

Biblia sacra iuxta Vulgatam Clementinam, «logicis partitionibus aliisque subsidiis ornata a Alberto Colunga, O. P. et Laurentio Turrado», Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1946 (9a ed. 1994).

Biblia sacra iuxta Vulgatam versionem, a cura de Robert Weber & al., Stuttgart: Deutsche Bibelgesellschaft, ⁴1994 (1a ed., 1969), edició revisada a cura de Roger Gryson & al.

Biblia sacra juxta latinam Vulgatam versionem ad codicum fidem..., a cura dels monjos benedictins de l’Abadia Pontifical de Sant Jeroni in Urbe, Roma: Typis Polyglottis Vaticanis, 1926-1995, 18 vols.— Edició crítica maior de l’Antic Testament de la Vulgata.

BRUYNE, Donatien de, Préfaces de la Bible latine, Namur, 1920.

—, Sommaires, divisions et rubriques de la Bible latine, Namur, 1914.

Nouum Testamentum domini nostri Jesu Christi latine secundum editionem s. Hieronymi ad codicum manuscriptorum fidem, a cura de John Wordsworth – Henry Julian White, Oxford: Clarendon, 1889-1954, 3 vols.— Edició crítica maior del Nou Testament de la Vulgata.

Nouum Testamentum Latine. Secundum editionem Sancti Hieronymi. Editio Minor, ad codicum manuscriptorum fidei, a cura de Henry Julian White – John Wordsworth. Oxford: Clarendon, 1911.— Edició crítica minor del Nou Testament de la Vulgata. No té pròlegs excepte l’«Epistula ad Damasum». Cita només vuit còdexs. Com que aquesta versió manual es va fer abans d’acabar l’edició maior (l’any 1954), a partir de la Carta als Romans no té exactament el mateix text que l’edició maior.

AGUILÓ I FUSTER, Marià, Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1600, Madrid, 1923 (Reimpressió facsímil: Barcelona – Sueca: Curial, 1977).

—, Diccionari Aguiló (Biblioteca Filològica), materials lexicogràfics aplegats per Marià Aguiló i Fuster, revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1915-1934, 8 vols.

ALCOVER, Antoni M. – MOLL, Francesc de B., Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca, ²1964-1969 (2a edició dels dos primers volums i reimpressió dels restants; 1a edició dels dos primers volums i 1a impressió dels restants,1930-1962), 10 vols.

ALSINA I CATALÀ, Claudi – FELIU I MONTFORT, Gaspar – MARQUET I FERIGLE, Lluís, Pesos, mides i mesures dels Països Catalans (Biblioteca de Cultura Catalana 67), Barcelona: Curial, 1990.

BADIA I MARGARIT, Antoni, Gramàtica històrica catalana (Biblioteca d’Estudis i Investigacions 4), València: Tres i Quatre, 1981.— Traducció de l’original castellà de 1951, feta per l’autor.

BALARI I JOVANY, Josep, Diccionario Balari: Inventario lexicográfico de la lengua catalana, a cura de Manuel de Montoliu, Barcelona, [1926-1936], 2 vols.— Vol. 1: A-C; vol. 2: D-G. Els materials no publicats es van perdre durant la guerra civil espanyola.

BATTELLI, Giulio, Lezioni di paleografia, Vaticà: Libreria Editrice Vaticana, ³1986 (10a reimpressió; 1a edició: 1936).

Bíblia, Editorial Alpha, Fundació Bíblica Catalana, 1969.

La Bíblia. Bíblia catalana. Traducció interconfessional, Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya – Editorial Claret – Societats Bíbliques Unides, ⁷1999 (1a ed.: 1993).

Biblia latina cum glossa ordinaria, reimpressió facsímil de l’editio princeps d’Adolph Rusch de Strassburg 1480/1481, introd. a cura de Karlfried Froehlich – Margaret T. Gibson, Turnhout: Brepols, 1992, 4 vols.— Aquesta edició recull la glossa ordinària tal com la coneixien els lectors medievals i cal preferir-la a la de Walafrid Strabus, publicada en J. P. MIGNE, Patrologiae Cursus Completus, Series Secunda [Latina], 113-114.

La Bíblia. Versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat, Andorra: Casal i Vall, 1965-1970, 5 vols. en format de butxaca (publicada en un sol volum: 1970).

BLECUA, Alberto, Manual de crítica textual (Literatura y Sociedad 33), Madrid: Castalia, 1983.

BLONDHEIM, D. S., «Essai d’un vocabulaire comparatif des parlers romans des Juifs au Moyen Âge», Romania (París) 49 (1923) 1-47, 343-388, 526-569; 50 (1924) 582-590.

—, «Les parlers judéo-romans et la Vetus Latina», Romania (París) 50 (1924) 541-590.— Publicat en un volum amb el mateix títol a París, l’any 1925.

BOHIGAS, Pere, Sobre manuscrits i biblioteques, pròleg d’Amadeu-J. Soberanas i Lleó, Barcelona: Curial Edicions Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985.

BOHIGAS, Pere – MUNDÓ, Anscari M. – SOBERANAS, Amadeu-J., «Normes per a la descripció codicològica dels manuscrits», Biblioteconomia núms. 77-78, 30-31 (1973.1974) 93-99.

BRUGUERA, Jordi, Llibre dels fets del rei en Jaume (Els Nostre Clàssics B-10 i 11), Barcelona: Barcino, 1991, 2 vols. (vol. 1: Estudi filològic i lingüístic, i vocabulari integral; vol. 2: Text i glossari).

—, El vocabulari del «Llibre dels fets» del rei en Jaume (Biblioteca Sanchis Guarner 50), València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.

CAPPELLI, Adriano, Lexicon abbreuiaturarum. Dizionario di abbreviature latine ed italiane, Milà: Ulrico Hoepli, 1929 (Reimpressió: 1996).

CASSUTO,  Umberto, I manoscritti palatini ebraici della Biblioteca Apostolica Vaticana e la loro storia (Studi e Testi 66), Ciutat del Vaticà (Roma), 1936.

COROMINES, Joan, Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana (Biblioteca Romànica Hispánica, V. Diccionarios), Madrid: Gredos, 1954, 4 vols.

—, «De gramàtica històrica catalana: A propòsit de dos llibres», en ídem, Lleures i converses d’un filòleg (El Pi de les Tres Branques 2-3), Barcelona: Club Editor, ²1974, pp. 245-275.

—, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona: Curial, 1980-2001, 10 vols.

—, Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (Biblioteca Romànica Hispánica, V. Diccionarios, 7), amb la col·laboració de José A. Pascual, Madrid: Gredos, 1980-1991, 6 vols.

—, «Les Llegendes Rimades de la Bíblia de Sevilla», en ídem, Lleures i converses d’un filòleg (El Pi de les Tres Branques 2-3), Barcelona: Club Editor, ²1974, pp. 217-245.— Publicat primerament en anglès en la Hispanic Review (Filadèlfia), 27, 361-383.

—, «Les Vides de Sants rosselloneses. Del manuscrit 44 de París», en ídem, Lleures i converses d’un filòleg (El Pi de les Tres Branques 2-3), Barcelona: Club Editor, ²1974, pp. 276-362.

—, Entre dos llenguatges, Barcelona: Curial, 1976-1977, 3 vols.

Diccionari de la llengua catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1982.

DU CANGE, Charles du Fresne, Glossarium mediæ et infimæ latinitatis, «conditum a Carolo Du Fresne, domino Du Cange; auctum a monachis ordinis S. Benedicti, cum supplementis integris D.P. Carpenterii Adelungii, aliorum, suisque digessit G.A.L. Henschel...», París, ⁴1840-1850 (1a edició, París 1678), 7 + 1 vols.

DUARTE I MONTSERRAT, Carles – ALSINA I KEITH, Àlex, Gramàtica històrica del català (Manuals Curial 7, 10 i 11), Barcelona: Curial, 1984-1986, 3 vols.

ESCRIG, Josep, Diccionario valenciano-castellano, València, 1851.

ESTEVE, Joaquim – BELVITGES, Josep – JUGLÀ I FONT, Antoni, Diccionario catalán-castellano-latino, Barcelona, 1803, 2 toms en 1 volum.

FABRA, Pompeu, Diccionari general de la llengua catalana, Barcelona, 1932.

FORCELLINI, Egidio, Totius latinitatis lexicon, «opera et studio Aegidii Forcellini, seminari Patavini alumni, et in hac editione post tertiam auctam et emendatam a Iosepho Furlanetto... novo ordine digestum, amplissime auctum atique emendatum cura et studio doct. Vincentii De-Vit.», Prato: Typis Aldinianis, ⁴1858-1875 (1a ed. Pàdua, 1771), 6 vols.

FREEDMAN, David Noel (dir.), The Anchor Bible dictionary, Nova York: Doubleday, 1992, 6 vols.

Gran diccionari de la llengua catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.

GIERA, Antoni, Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya, Barcelona, 1935-1947, 14 vols.

GULSOY, Joseph, Estudis de gramàtica històrica (Biblioteca Sanchis Guarner 26), pròleg d’Antoni Ferrando, amb uns índexs temàtics i de mots comentats a cura de Joaquim B. Martí Mestre, València: Institut Universitari de Filologia Valenciana, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993.

HERNANDO I DELGADO, Josep, Crèdits i llibres a Barcelona, segle XV. Els contractes de vendes de rendes... (Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols...), Barcelona: Col·legi de Notaris, 2000.

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS, Diccionari de la llengua catalana, Barcelona: Edicions 62 – Enciclopèdia Catalana, ²2007.

LABÈRNIA I ESTELLER, Pere, Diccionari de la llengua catalana. Ab la correspondencia castellana, Barcelona: Espasa y Companyía, Editors, ²[1888 i 1892], 2 vols.— «Nova edició aumentada notablement ab vocables, modismes y aforismes, completada ab mots técnichs de ciencias, arts é industria, é il-lustrada ab conexements etimológichs y filológichs per una societat de literats cataláns, amadors de la llengua.»

—, Diccionari de la llengua catalana. Ab la correspondencia castellana y llatina, Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla, 1839-1840, 2 vols.

LACAVALLERIA I DULACH, Joan, Gazophylacium catalano-latinum, Barcelona, 1696.

LEVY, Emil, Petit dictionnaire provençal-français (Sammlung Romanischer Elementar- und Handbücher 3,II), Heidelberg: C. Winter, 1909 (reimprès: Raphèle-les-Arles: Marcel Petit, 1991).

—, Provenzalisches Supplement-Wörterbuch. Berichtigungen und Ergänzungen zu Raynouards Lexique Roman, Leipzig, 1894-1924, 8 vols.

MADURELL I MARIMON, Josep M. – RUBIÓ I BALAGUER, Jordi, Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona (1474-1553), transcrits i anotats, Barcelona, 1955.

MARCET I SALOM, Pere – SOLÀ, Joan, Història de la lingüística catalana 1775-1900: Repertori crític (Biblioteca Universitària, Història de la Llengua, Sèrie Major), Vic: Eumo – Universitat de Vic, Girona: Universitat de Girona, 1998, 2 vols.

MARTINES, Vicent, L’edició filològica de textos (Biblioteca Lingüística Catalana 24), València: Universitat de València, 1999.

MARTÍNEZ-GIL, Víctor, «Algunes consideracions sobre l’edició de textos pre-fabrians», Els Marges (Barcelona) 50 (1994) 41-62.

MEYER-LÜBKE, Wilhelm, Romanisches etymologisches Wörterbuch, Heidelberg, ³1935 («Vollständig neubearbeitete Auflage»).

MOLL, Francesc de B., «La flexió verbal en els dialectes catalans», Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona) 2 (1929) 73-184; 3 (1930) 73-168; 4 (1931) 9-104; 5 (1932) 9-72.

—, Gramàtica històrica catalana, edició corregida i anotada per Joaquim Martí Mestre, amb la col·laboració de Jesús Jiménez (Biblioteca Lingüística Catalana 31), València: Universitat de València, 2006.

MORAN I OCERINJAUREGUI, Josep, Treballs de lingüística històrica catalana (Biblioteca Serra d’Or 137), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994.

MORAN I OCERINJAUREGUI, Josep – RABELLA I RIBAS, Joan Anton, Diccionari etimològic manual (El Cangur, Diccionaris, 269), Barcelona: Eds. 62, 1999.

MOREL-FATIO, Alfred, Catalogue des manuscrits espagnols et des manuscrits portugais, París: Imprimerie Nationale, 1892.— Catàleg de manuscrits procedents de la península Ibèrica de la Bibliothèque Nationale de France, París.

PALAU I DULCET, Antoni, Manual del librero hispano-americano: bibliografía general española e hispano-americana desde la invención de la imprenta hasta nuestros tiempos, con el valor comercial de los impresos descritos, vols. 9-28 revisats i amb afegits per Agustí Palau, Barcelona: L’autor, ²1948-1977 (edició corregida i augmentada), 28 vols.

PAR, Anfòs, «Curial e Guelfa». Notes lingüístiques y d’estil (Biblioteca Lingüística de l’Oficina Romànica 1), Barcelona: Biblioteca Balmes, 1928.

PLANS, Lluïsa, «Proposta metodològica per a l’estudi dels articles de Verdaguer publicats als periòdics», Anuari Verdaguer (Vic – Barcelona) 6 (1991) 55-60.

PUJOL, Josep M., Recomanacions per a l’edició de textos catalans medievals, edició privada, [Barcelona – Tarragona], 2001.

RAYNOUARD, François-Just-Marie, Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours comparée avec les autres langues de l’Europe latine, París, 1836-1845, 6 toms en 5 vols.

RIERA I SANS, Jaume, «Contribució a l’estudi del conflicte religiós dels conversos jueus (segle XV)», en IX Congresso di Storia della Corona d’Aragona (Napoli, 11-15 aprile 1973) sul tema «La Corona d’Aragona e il Mediterraneo: aspetti e problemi comuni da Alfonso il Magnanimo a Ferdinando il Cattolico (1416-1516)», vol. 2: Comunicazioni, Nàpols: Comisión Permanente de los Congresos de Historia de la Corona de Aragón en Barcelona – Societa Napoletana di Storia Patria in Napoli, 1982, pp. 409-425.

RONJAT, Jules, Grammaire istorique des parles provençaux modernes, Montpeller, 1930-1941 (reimprès Ginebra: Slatkine, 1980), 4 vols.

ROQUES, Mario (ed.), «Établissement de règles pratiques pour l’édition des anciens textes français et provençaux», Romania (París) 52 (1926) 243-249.

RUBIÓ I BALAGUER, Jordi, «Regles pràctiques per a l’edició d’antics textos francesos i provençals», Estudis Universitaris Catalans (Barcelona) 12 (1927) 309-312.

SOLÀ, Joan, & al. (dirs.), Gramàtica del català contemporani, Barcelona: Empúries, 2002, 3 vols.

STRABUS, Walafrid, Glossa ordinaria (J. P. MIGNE, Patrologiae Cursus Completus, Series Secunda [Latina], 113-114), París, 1852.

TORRES AMAT, Fèlix, Memorias para ayudar á formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña, Barcelona, 1836.

WITTLIN, Curt, Repertori d’expressions multinominals i de grups de sinònims en traduccions catalanes antigues (Repertoris de la Secció Filològica 1), Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1991.