Llegim en la contraportada del volum que us presentem:

«La veritat ha estat sempre en el punt neuràlgic de la recerca honrada i honesta de tots els temps, també per al poble que viu i s’expressa en les Sagrades Escriptures.

Però si una cosa especifica el pensament bíblic és que la veritat s’identifica amb aquella actitud fidel i recta de l’home quan s’adequa i coincideix amb la voluntat divina, amb el seu pensament i amb la seva manera d’obrar. En aquesta mateixa línia, la predicació de Jesús insisteix en la netedat de cor com a premissa i conseqüència de l’acceptació evangèlica. La comunitat primitiva, però, fa un salt qualitatiu: Jesús és la veritat mateixa de Déu revelada i encarnada, visible i tangible. En ell, aquesta comunitat se sent guiada i empesa sempre per l’Esperit de la veritat que no tolera la mentida i que li obre les portes als designis insondables de Déu des de la creació del món.»

En l’estudi introductori «La veritat de la història d’Israel», Joan Ferrer intenta plantejar d’una manera sintètica l’estat actual de la recerca sobre els grans problemes de la història antiga d’Israel a partir de la Bíblia. Joan Ramon Marín en «Engany o astúcia? Tradicions sobre la mentida en el Pentateuc», planteja la qüestió de precisar al màxim la funció de l’argument de l’engany dins els episodis on apareix el tema: la tipologia del mentider, la legislació sobre l’engany, mentir i actuar falsament, la víctima de l’engany, opressió i injustícia; i conclou que el Senyor, el qui no té engany, allibera el poble, el converteix en un poble sense engany. Francesc Ramis, encamina el seu estudi «Els vertaders i els falsos profetes» a identificar la identitat dels profetes vertaders contraposada a la dels profetes falsaris.

Els estudis centrats en el Nou Testament, comencen amb l’aportació de Begonya Palau sobre el mandat que suposa una exigència clara de Jesús a formular sempre la veritat: «Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del maligne» (Mt 5,37). Josep Rius-Camps presenta un tema encapçalat per una pregunta feta amb to provocatiu: «Simó Pere, ¿fou des dels inicis deixeble de Jesús?»; pregunta que l’autor respon partint del paper preponderant que Lluc, en la seva obra, assigna a Simó Pere. El treball de Josep Oriol Tuñí «L’Evangeli segons Joan com a revelació del projecte de Déu (la Veritat). «Jo sóc el camí, la veritat i la vida» (Jn 14,6)» remarca que en els mots que determinen aquesta afirmació cristològica de Jn, la vida sembla apuntar a una explicitació del camí: és la forma d’atansar-nos a la vida que, en últim terme, s’identifica amb Jesús. Jesús és la veritat, és a dir, la revelació del pla de Déu per a la humanitat. I la veritat no és una conquesta de la nostra capacitat intel·lectual, sinó un do que ve gratuïtament en Jesús Messies i que únicament es pot percebre com a tal mitjançant el Paràclit. Seguidament, Armand Puig centra la seva exposició en «Enganyar la comunitat i mentir a l’Esperit. L’episodi d’Ananies i Safira (Ac 5,1-11)» i es pregunta per la funció i el sentit d’un text que narra la conseqüència inapelable de l’engany d’Ananies i Safira: la seva mort fulminant als peus de Pere. Jordi Cervera presenta el seu estudi d’He 8,2 «El cel, la tenda veritable» i, després d’analitzar el sentit dels mots «tenda» i «veritable» en el context dels Setanta, en el Nou Testament i en la mateixa carta als Hebreus, afirma que l’autor d’Hebreus fa una proposa cristològica de ressons judeocristians on parla del cel com a lloc cultual veritable, on el Crist desplega la seva activitat sacerdotal.

El nostre volum 10 de Scripta acaba amb un treball completíssim d’Antoni Bosch-Veciana sobre «La veritat i viure en la veritat segons Plató. Antecedents, contextos i textos sobre l’alhqeia platònica». L’autor pretén posar en relleu com l’escriptura platònica, quan parla de la «veritat», no sols es refereix a aquesta com una categoria fonamental que articula el pensament i l’obra de Plató, sinó que ens la mostra com una realitat-guia de la manera de viure els homes i les dones que es preocupen d’esdevenir plenament humans, això és, homes i dones immersos en la veritat.